Perú

El Perú (Perú en castellà, Piruw en quítxua i aimara), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacífic, que li donen climes i paisatges molt variats, d'una costa desèrtica a la Puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.

El territori peruà fou la llar de la civilització del Norte Chico, una de les més antigues del món, i posteriorment de l'Imperi inca, l'estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.

El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un país en vies de desenvolupament amb un índex de desenvolupament humà mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la pesca, la mineria i la manufactura de tèxtils. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però inclou la influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el castellà, tot i que un percentatge significatiu de la població parla el quítxua o altres llengües ameríndies nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.

Etimologia

La paraula "Perú" deriva de Birú el nom d'un governador local que va viure a prop del golf de San Miguel al Panamà, a mitjan . Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regió més meridional del nou món que els europeus havien visitat. Quan Francisco Pizarro va explorar les regions encara més al sud, aquestes van ser designades Birú o Perú. La corona espanyola va donar al nom un estat legal el 1529 amb la capitulació de Toledo, la qual va designar l'Imperi inca, que havien confrontat, com la província del Perú. Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominació de Virregnat del Perú, que es va convertir en la República del Perú després de la seva independència.

Geografia

El Perú es troba a la regió occidental de Sud-amèrica entre l'equador i el tròpic de Capricorn. Té una superfície d'1.285.220 km², que el fa el 20è país més extens del món i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb l'Equador, al nord-est amb Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Té una gran varietat de paisatges i climes, per les seves condicions geogràfiques, que també li han donat una gran diversitat de recursos naturals.

Geologia i relleu

El territori del Perú és delimitat per les plaques sud-americanes i la de Nazca, les quals comparteixen un límit convergent de subducció de manera paral·lela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducció va formar, durant el Juràssic, la fossa de Perú-Xile, així com la serralada dels Andes. L'erosió de la serralada ha format a l'est una vasta plana on abans de l'aparició dels Andes hi havia una porció de mar. Aquesta regió sedimentària és la plana amazònica. El mateix procés d'erosió ha causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducció tectònica, el territori del Perú és altament sísmic i hi ha regions amb activitat volcànica, en especial al sud. El territori peruà es troba en el Cinturó de Foc del Pacífic.

La serralada dels Andes és paral·lela a la costa pacífica, i divideix el país en tres regions geogràfiques:

• La costa, a l'oest, és una plana angosta majoritàriament àrida, llevat d'algunes valls formades per rius estacionals;
• La serralada mateixa, que inclou l'altiplà andí i el pic més elevat del país, elHuascarán, amb 6.768 m; i
• La selva, una extensió ampla i plana coberta per la selva amazònica a l'est, i ocupa el 60% de la superfície total del país, tot i ser la menys poblada.

Hidrografia

La majoria dels rius peruans s'originen als Andes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del riu Amazones són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al llac Titicaca són curts i de gran cabal. Els rius més extensos del Perú són el riu Ucayali, el Marañón, el Putumayo, el riu Yavarí, el Huallaga, el riu Urubamba, el Mantaro i el riu Amazones.

Ecologia

El relleu accidentat i la història natural del Perú han fet del país un territori megadivers, amb una gran varietat d'ecosistemes i, en conseqüència, amb una gran diversitat de flora i fauna. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Perú, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis biomes terrestres: dos de marins i tres d'aigua dolça.

Quant al mar peruà, dos corrents marins que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2°S fins a la latitud 6°S, hi ha el corrent del Niño o la zona del mar càlid, amb temperatures que oscil·len entre els 20 °C i els 27 °C. Aquest corrent envaeix el corrent de Humboldt, que caracteritza la regió de mar fred amb temperatures que oscil·len entre els 12 °C i els 19 °C.

Geografia humana

Dinàmica de població

Amb 28 milions d'habitants, el Perú és el quart país més poblat de Sud-amèrica. La taxa de creixement poblacional ha decrescut del 2,6% a l'1,6% entre 1950 i el 2000; i s'espera que la població arribi als 42 milions el 2050. El 2007, el 75,9% de la població vivia en àrees urbanes i el 24,1% en àrees rurals. Les ciutats més importants són Lima, Arequipa, Trujillo, Chiclayo, Piura, Iquitos, Cusco, Chimbota i Huancayo, totes amb poblacions superiors als 250.000 habitants el 2007.

Etnografia

Perú és una societat multiètnica en què s'han integrat diversos pobles i races durant cinc segles. El Perú és país en què els amerindis són majoria (55%). Els amerindis han habitat el territori peruà mil·lennis abans de la conquesta espanyola. Els espanyols i els africans van arribar durant el període colonial. Després de la independència hi van immigrar anglesos, francesos, italians i espanyols. Durant la dècada de 1850 hi van immigrar xinesos; altres grups importants són els àrabs i els japonesos que s'han endinsat en la població peruana.

Llengües

La llengua oficial en tot el territori és el castellà i, on són predominants, les distintes llengües nadiues també ho són on siguin majoritàries. El castellà és la llengua principal del país. Coexisteix amb altres llengües ameríndies, la més important de les quals és el quítxua.

Religió

Al Perú, la religió predominant és el cristianisme, on el catolicisme és la religió dominant (més del 80%), a més existeixen altres denominacions cristianes, principalment els protestants. Existeixen també aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme hi són escassos.

Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del Senyor dels Miracles, la imatge del qual data del Virregnat del Perú i surt en processó pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any; també és una de les processons més grans del món, durant tot el mes d'octubre surt en processó; per aquesta raó tothom diu que octubre és el mes morat, i la imatge rep una gran quantitat de fidels de tot el Perú, més de deu mil. Aquesta imatge ha rebut homenatges del papa Joan Pau II (que la va anomenar la quaresma limenya) i del papa Benet XVI. Al Perú, com a la resta de Llatinoamèrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, així com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Déu del Carme o la Verge de la Porta.

Cultura

La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles, tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'Àfrica, Àsia i Europa. La tradició artística peruana va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. Els inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants, com ara el Machu Picchu. El barroc va predominar en l'art virregnal, que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones. Durant aquest període l'art es concentrava majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'escola de Cusco en són una mostra. Les arts es van estancar després de la independència fins a l'aparició de l'indigenisme en la primera meitat del . Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.

La literatura peruana té les seves arrels en les tradicions orals de les civilitzacions precolombines. L'expressió literària colonial va incloure les cròniques i la literatura religiosa. Després de la independència, el costumisme i el romanticisme es convertiren en els gèneres literaris més populars, com ara les obres populars de Ricardo Palma, José María Arguedas, i César Vallejo. Durant la segona meitat del segle, un dels exponents més importants de la literatura peruana ha estat Mario Vargas Llosa.

La cuina peruana és una mescla de la cuina ameríndia sud-americana i l'espanyola amb influències africanes, àrabs, italianes, xineses i japoneses. Alguns menjars típics són els articuchos, el ceviche, les humitas i la pachamanca.

Història

Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de Norte Chico semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC. Altres cultures aparegueren, com ara els chavín, chimú, nazca i tiwanaku, que emigraren al Perú des del nord.

El nom de l'imperi en q…